Home Soziale Landwirtschaft Schule am Bauernhof Weitere schulische Angebote Proiet: „Imparé da conësce alimënc de valur cun les paures”

Proiet: „Imparé da conësce alimënc de valur cun les paures”

1. Ci él pa iadô le proiet?
„I conesciun incö le prisc de döt, mo de nia plü le valur“, reconesciô bele Oscar Wild. Baldi él te chësc pice pinsier dër na gran verité laite: sce al vá a perde la conescënza sön le valur dles cosses, spo perd chëstes süa rajun da ester. I valurs se forma dantadöt tres les relaziuns. Sce al mancia la relaziun cun l’alimënt, spo perd chësc so valur y al vëgn degradé a n produt alimentar. Tla parora „alimënt“ ne él nia ma n gröm de valurs, sciöche por ejëmpl le respet por la natöra, la valorisaziun por le granel y la somënza, le tëmp che an dá ca o la paziënza che an mëss avëi, mo al contëgn ince, en confrunt al “fastfood” de plü sostanzes nudritives, sciöche vitamines, minerai y microelemënc. Por les mitans y i mituns él fondamental che ares/ai ais a desposiziun alimënc adatá sciöche ince n ambiënt sann, por che ares/ai pois fá esperiënzes che se liëia ala natöra y che vais indô ala origina – ince tles scores (H. Heseker, S. Beer, 2004).

2. Fins dl proiet „Aprendimënt global cun le ce, la man y le cör“
- Aprofondí les competënzes dl personal insegnant.
- Sostigní le personal insegnant y i geniturs te süa funziun ejemplara.
- Ti mostré ales scolares/ai scolars na manira da vire y da se nudrí sana
- Valorisé y respeté i alimënc, savëi da se comporté cun la natöra, savëi da adoré les mans y imparé da porté respet tla adoranza di alimënc.
- Odëi sciöche la colaboraziun danter de plü esperc pó porté de bogn früc (personal insegnant, geniturs, aconsiadëssa/aconsiadú tl ciamp dla promoziun ala sanité, paures y organisaziun dles paures dl Südtirol).

3. Che ón pa arjunje?
Le proiet é ponsé por le personal insegnant, les scolares/i scolars dles scores elementares y sües porsones familiares de referimënt.

4. Spana de tëmp y contignü
La spana de tëmp dl proiet cür indöt 21 ores. Implü pón jí a ti ciaré a na aziënda zertificada “scora sön le lüch da paur”, mo chësc él vigni scora che pó se organisé a pert.

An mët man cun na incuntada de introduziun dl personal insegnant cun la aconsiadëssa/l’aconsiadú tl ciamp dla promoziun ala sanité y cun la paura. Da chësta incuntada ti vëgnel porté dant ai mëmbri dl consëi de classa da öna na pert les fondamëntes y les metodes dl proiet y dala atra pert splighé les condiziuns de cornisc y les ressurses, tignin cunt dla situaziun y di bojëgns che an á.

Tratan la sëra cun i geniturs ti vëgnel presenté le proiet ai geniturs. I geniturs pó arjigné adöm cun la paura ince na spëisa che ai se chir fora.

I trëi dis de laur (trëi dis danmisdé o domisdé) cun les scolares/i scolars y la paura pó gní partis ite aladô de argomënc. Vigni de pón por ejëmpl se conzentré sön n cer alimënt, sciöche la bla, la ordöra & la verzöra o le lat y i produc da lat. Ales mitans/ai mituns ti dessel gní dé la poscibilité da arjigné ca instësses/instësc les spëises y da imparé da conësce de plü saus.
Por ci che reverda le punt zentral dla bla pón traté de plü sorts de bla y an pó fá de vigni sort de pan sciöche por ejëmpl pan dala pasta ajia, pan de siara, pan de jandela o pan sëch. Te na unité sön la ordöra y la verzöra pón p.ej. splighé i früc che an ciafa tles sajuns, la varieté sciöche ince l’argomënt dla regionalité y dla desponibilité liada ala sajun. An pó fá patatines, pizza da ortam, cogores da ordöra, n gröm de boandes da verzöra y da ordöra. Sön le tema dl lat y di produc da lat pón traté contignüs che á da nen fá cun la produziun y la lauraziun dl lat. Adöm cun les scolares y i scolars pó la paura fá smalz, mozzarella, iogurt, cremes da ciote, boandes da lat o da nida y i.i.
Chësta sotpartiziun ne mëss sambëgn nia gní tignida ite te na manira stara, mo pó gní svilupada da vigni scora aladô de n conzet individual adaté. Deperpo che an mëss aspeté, por ejëmpl tratan che la pasta crësc, pó les scolares/i scolars arjigné placac y fá n sföi dales rezetes. Ala fin de vigni de pó les mitans/i mituns ciarcé les spëises arjignades ca.

Ala fin vëgnel fat na picia „festa de comunité de scora” cun n bufé di produc che les mitans/i mituns á imparé da conësce tres la scomenciadia. Düc i aturs dl proiet vëgn inviá. Les mitans/i mituns á la poscibilité da presenté le savëi y les capazités che ares/ai á lauré sö. Le personal insegnant acompagnëia y sostëgn döt le prozes de laur te na manira profescionala.

Le proiet vëgn realisé tl secunt semester. Porté adöm düc i aturs por realisé le proiet é na pert fondamentala por la azetanza y l’inraijamënt permanënt dl pinsier de basa dl proiet te de plü monns vitai.

Control sce an á bëgn arjunt le travert: Ala fin dl proiet röiel ciamó n iade adöm le personal insegnant, la aconsiadëssa/l’aconsiadú tl ciamp dla promoziun ala sanité, la paura y eventualmënter les porsones de referimënt dla organisaziun dles paures dl Südtirol y fej na reflesciun sön le proiet. Sön la basa de n chestionar, partí fora dala aconsiadëssa/dal aconsiadú tl ciamp dla promoziun ala sanité al personal insegnant che acompagnëia les scolares/i scolars, vëgnel evalué le proiet y controlé sce an á bëgn arjunt le travert.

Jí a ti ciaré a n lüch da paur zertifiché ne é nia de oblianza y al ne vëgn gnanca finanzié tl cheder de chësc proiet, mo al vëgn aconsié. Da jí a ti ciaré a n lüch da paur ciafa les scolares/i scolars impresciuns autentiches y reales dles porsones che laora cun la tera y cun i tiers. Ares/ai capësc da olache i produc vëgn y reconësc che ai é pert dl cërtl da vigni de.

Pro dötes les unités tratades él dagnora la trasmisciun di valurs y dla sanité al pröm post. Les porsones (jones) dess indô imparé da se comporté indortöra cun la ressursa “alimënt”, ares dess fá na esperiënza pratica de sciöche an pó se nudrí te na manira balanzada y sostenibla y sciöche an pó adoré düc i organs sensoriai. L’argomënt dl spaterlamënt de alimënc vëgn chiló traté diretamënter ala raisc. Da adoré i produc vëgnel tigní cunt te chësc proiet, dlungia la regionalité, la sajun y ci che vëgn fat a man o te ciasa, ince che al sides patüc sann. Le proiet messess gní stlüt jö, n iade che an á scomencé le laur cun les scolares/i scolars, tl tëmp de dui mëisc.

5. Cosć dl proiet
I onorars por la referënta él le Sorvisc por l’educaziun ala sanité che se surantol. I cosć por i alimënc y por le material él la scora che se surantol instëssa.

Contac
Sorvisc por l’educaziun ala sanité
Coordinadú Lois Kastlunger
Tel. 0471 839597
lois.kastlunger@provinz.bz.it

Organisaziun dles paures dl Südtirol
Secreteria provinziala
dot. Verena Niederkofler
Tel. 0471 999 460
info@baeuerinnen.it
www.baeuerinnen.it  
Strada Canonicus Michael Gamper 5
I – 39100 Balsan

Mehr in dieser Kategorie:

Schule am Bauernhof
« Schule am Bauernhof

Ähnliche Artikel

  • FiS - Familie in Südtirol
    Kennen Sie die FiS – Familie in Südtirol, die Zeitschrift des Katholischen Familienverbandes Südtirol? Die Familienzeitschrift bietet allerhand Aktuelles und Interessantes, unteranderem seit einem...
  • Glutenfreies Früchtebrot
    Erica Rizzolis große Leidenschaft ist das Backen. Ob Brot, Kuchen oder Kekse - die Herstellung leckerer Backwaren macht ihr einfach Spaß. Durch die Zöliakie-Erkrankung ihrer Tochter wurde Erica vor...
  • Geben und Nehmen
    Vom Feld in den Kochtopf – darauf möchte die Kochkursreihe von den Bäuerinnen und den Südtiroler Gastwirtinnen Lust machen und besonders die Gastronomiebetriebe einladen, die Vielfalt der heimisc...

SÜDTIROLER BÄUERINNENORGANISATION

  • K.-M. Gamper Str. 5
  • Tel.: +39 0471 999 460
  • Postfach 421
  • Fax +39 0471 999 487
  • I-39100 Bozen
  • info@baeuerinnen.it
  • St.-Nr. 02399880216

ÖFFNUNGSZEITEN

Mo - Fr von 08:00 - 12:00 Uhr

Do von 14:30 - 16:00 Uhr

(außer Anfang Juli bis Anfang September)

Logo-Schule-am-Bauernhof


Logo-Fachschule-Salern

MITGLIEDER LOGIN

Benutzername-Hilfe-Icon

Mitglied werden Logindaten vergessen

Lebensberatung Logo

Wir sind für Sie da! Tel 0471 999400

 

Termine & Kalender

  April 2024  
Mo Di Mi Do Fr Sa So
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30          

Termine heute:

Mediathek

Zur Mediathek
  • Bäuerin des Jahres 2023: Karin Kofler Frei

Südtiroler Landwirt

Suedtiroler Landwirt

Menschen Helfen

Menschen helfen